CONEC A SAIDA, LA MEVA MENTORADA.

6/11/2014

Bones!

Em dic Jenni i sóc estudiant de 4t de Treball Social a la Universitat Rovira i Virgili. Com es pot llegir en l'entrada anterior, sóc voluntaria al Projecte Rossinyol, un projecte de Mentoria Social. Visc a Tarragona, on es desenvolupa el projecte amb nens i nenes de Bonavista (un barri de Tarragona a 10 minuts de la ciutat).

Després d'uns dies de formació del voluntariat va arribar el gran dia de conèixer al nen o nena amb el que passarem molts moments durant el desenvolupament del projecte.

Recordo que tots estàvem molt nerviosos per saber com serien els nostres mentorats. Quan vaig entrar a la classe on coneixeria la meva mentorada (ja que és una nena), vaig veure a molta gent, pares, mares, germans i germanes dels mentorats i pensava que d'entre ells estaria la meva mentorada, però no era així.

Vam seure a unes cadires i els mentorats van anar entrant a la classe. Cadascú tenia una foto de el seu mentor o mentora pel que ja sabien qui érem.

Recordo que la segona nena que va entrar em va mirar fixament una mica desconcertada ja que em va dir que no semblava jo a la foto. És una nena de 13 anys i es diu Saida. Al principi ella estava molt tímida i li costava parlar amb mi, només responia a les preguntes que jo li feia.

Després de fer una activitat per saber una mica els gustos comuns, vam berenar juntes, vaig conèixer a la seva germana i vam estar una estona parlant. Em va donar la sensació que Saida, la meva mentorada, era bastant oberta ja que em va explicar coses com que l'endemà tenia un examen.

Vaig marxar molt contenta ja que em va donar la sensació que no seria difícil comunicar-me amb ella i agafar confiança.