FEM UN TALLER DE MANUALITATS!

12/12/14

Avui, diferents mentors del projecte Rossinyol hem decidit junt amb els nostres mentorats fer un taller de manualitats tots junts. 

Cada mentor va proposar una manualitat i vam poder-ne fer 3 o 4 cadascú. Tots els mentorats s'ho van passar molt bé.

Aquest taller va permetre que ens coneguéssim tots una mica més i la veritat és que Saida em va dir que li va agradar i jo personalment també m'ho vaig passar molt bé.

De fet, un dels mentorats, el Kevin m'ha dit: "Que bien nos lo pasamos los mentores y mentorados juntos" 

Penso que no dubtarem en tornar a fer una activitat junts més endavant.

Dimecres va ser l'aniversari de la Saida y em va explicar que a la classe la van felicitar i ho van celebrar. Jo li he regalat una petita agenda per el 2015 on apuntarem els dies que quedem, ja que li costa molt recordar-ho cada setmana, però tot i així hi ha coses que si recorda com que jo tinc 40 minuts en cotxe de bonavista al mneu poble quan marxo els divendres, i això em va sorprendre gratament. :)

D'altra banda, vaig poder veure com la Saida canvia el seu comportament quan està en grup, sobre tot si és amb algú que coneix, es torna com més rebelde per dir-ho d'alguna manera, com ja vaig comentar en una altra entrada, quan està sola amb mi és molt "dòcil" però quan estem amb iguals es mostra diferent.

Dimecres que ve anirem a Tarragona a veure les parades de Nadal i la pista de gel!

ANEM AL TALLER D'OFIMÀGIA! :)

28/11/2014

Dimarts a la nit vaig poder fer la inscripció per acudir a un taller d'ofimàgia, que es tracta d'un taller on  ens ensenyen a fer trucs de màgica amb objectes d'oficina.

He anat a buscar a la Saida i ha arribat 15 minuts tard, li he recordat que havíem quedat a les 18h a l'escola i m'ha dit que no ho recordava. Jo sóc conscient del que li passa i per això un dia abans truco a la seva germana per recordar-li com hem quedat.

Hem anat a Tarragona a l'espai jove (on fan el taller). Faltaven 20 minuts per a que comencés el taller i em anat al pati de l'espai a veure com feien un taller de patinatge. Saida m'ha dit que no li agrada massa patinar, que només li agrada practicar futbol. Li he tornat a proposar d'anar a jugar a la platja però sembla que avui no li agrada aquest pla. Quan Saida té ganes de parlar, sempre que li fas una pregunta ella s'interessa pel que penses tu sobre la mateixa pregunta. Quan li fas moltes preguntes i només et contesta, és quan està cansada i no té massa motivació per parlar.

La setmana passada em va dir que el dia 10 de desembre es el seu aniversari i li he proposat fer una cosa especial. Em decidit que anirem al cinema ja que mai hi ha estat i en té ganes.

Va arribar l'hora d'anar al taller. El vam fer amb el Mag Gerard i erem unes 12 persones. El mag va demanar que ens presentéssim i diguéssim perquè estàvem allà. Al principi vaig pensar veient la cara de Saida que es tallaria i no es presentaria però amb timidesa ho va fer.

Vam començar el taller i el mag ens va presentar uns jocs de mans amb gomes. A la Saida li costava entendre els trucs i fer-los però ella i jo anàvem una mica més a poc a poc. Quan li va sortir el primer truc va fer un somriure molt bonic, tenia els ulls il.luminats per l'emoció. Va ser un taller molt divertit, les dos ens ho vam passar molt bé.

El que més em va agradar és que mentre l'acompanyava a Bonavista no vam parar de parlar sobre el taller, que ens havia agradat i que no, els trucs que recordàvem i vam pensar que el pròxim dia els recordaríem per fer-los.

Per ara, ha estat la millor trobada, m'ha encantat veure-la il.lusionada i feliç.

ANEM A TARRAGONA!

25/11/2014

Fa una setmana que no veig a Saida i he tingut temps per pensar, penso que ella no va voler venir a Tarragona perquè sempre que hi ha anat ha estat només per anar al metge. També penso que potser no sentia comoditat amb mi encara com per marxar del seu barri.

La trobada de la setmana passada va fer que me n'adonés de la incapacitat que té (no arriba al 33%). Si no ho saps no diries mai que la té però el que passa és que li costa molt recordar les coses i aprendre'n de noves. També li costa situar-se en el temps, saber quant fa que va ser estiu per exemple. Per això cada setmana li recordo un parell de cops el dia, l'hora i el lloc on em quedat per la pròxima setmana. I sempre anem mirant l'hora. Ella mateixa em pregunta a quina hora agafem el bus o a quina tornem, posem números a les coses que farem, que farem primer, que farem segon etc.. i a ella li agrada tenir-ho tot organitzat.

Quan he arribat al cole i m'ha vist, m'ha dit que avui anirem a Tarragona, ens em trobat a la Natàlia i la Dúnia, una parella de mentora-mentorada del projecte, i hem proposat d'anar les quatre juntes a fer una visita a la universitat on estudiem jo i la Natàlia. Els hi ha agradat la idea i així ho hem fet.

Li he proposat a la Saida d'anar divendres a un taller de màgia que fan a Tarragona. Li ha fet molta il.lusió així que quan em amat a Tarragona primer em passat per l'espai Jove a preguntar com podem inscriuren's.

Després em anat a la universitat amb la Natàlia i la Dunia, els hi em ensenyat l'edifici i la biblioteca. El que més li crida l'atenció a la Saida és que els llibres de la universitat no tenen dibuixos i són molt aburrits.

Cada dia intento que Saida m'expliqui quants membres té la seva família ja que els dos dies que m'ha intentat explicar amb qui viu s'ha acabat liant i encara no em queda clar. Ella sempre em diu que són nou persones a casa i que el seu pare està mort però tampoc vull entrar massa en el tema per ara, perquè noto que arriba un punt on no es sent còmoda.

Tal com el primer dia que la vaig conèixer pensava que era molt oberta, he descobert que és al contrari. És una nena molt tancada, encara que parli, costa molt que et parli dels seus sentiments. Avui em parlat de l'últim cop que vam plorar i de les pel.lícules que ens agraden.

Quan em marxat de la Uni, em anat a buscar el bus amb la mala sort que ens em equivocat de direcció i hem donat una volta important. M'he sentit una mica malament per ella perquè em hagut d'esperar molta estona Peró sap esperar i té paciència. M'ha dit: "no passa nada" i això m'ha reconfortat. Hem arribat a Bonavista una mica més tard de lo previst i em quedat per divendres, per anar al Taller de màgia. Les dos tenim moltes ganes.

EL NOSTRE PRIMER DIA JUNTES.

18/11/2014

Si el dia que vaig conèixer a la Saida estava nerviosa, el primer dia que ens vam trobar encara ho estava més.

El dia que ens vam conèixer vaig preguntar-li a Saida que li agradaria fer en la nostra primera trobada, i em va dir que volia jugar a futbol, jo vaig pensar que podríem anar a Tarragona a jugar a futbol a la platja si no feia massa fred, i en cas que en fes, podríem jugar en una pista que hi ha al centre. També havia pensat de passejar per la part alta, ja que és molt bonica.

Quan vaig arribar a Bonavista vaig anar al cole a buscar-. Portava una estona esperant i vaig entrar din l'escola per saber si ja havia marxat a casa i jo no l'havia vist o que passava. 

El que passava és que Saida de dilluns a dijous va a una aula oberta després de l'horari escolar fins les 18h i les monitores de l'aula no sabien que Saida feia el projecte i que havia quedat amb mi.

Els vaig explicar el que fèiem i em van dir que es coordinarien sense problema de manera que els dies que quedés amb ella no assistiria a l'aula.

Quan vaig veure a Saida, li vaig dir que havia penat d'anar a Tarragona a jugar a futbol i ella em va dir que no volia anar a Tarragona, que no li agradava i que tenia molts deures i volia assistir a l'aula.

En aquell moment em vaig sentir una mica confosa perquè no sabia com actuar, però li vaig dir que si tenia molts deures els podríem fer juntes a l'aula. Les monitores ens van deixar fer deures a soles. 

Abans d'anar a fer els deures les monitores els deixen berenar i jugar. Saida en aquell moment va anar a jugar a futbol amb els seus amics i va "passar de mi" la veritat és que no sabia com actuar ja que no sóc la seva professora ni la seva mare i no em semblava bé interrompre-la així que vaig decidir esperar a veure que passava quan anéssim a l'aula. 

Quan vam començar el primer exercici poc a poc va anar sorgint una conversa, al principi era jo qui li preguntava de tot sobre l'escola, casa seva etc.. però en poca estona ella va passar dels deures i també em preguntava coses, 

Quan va acabar l'hora de l'aula ella mateixa em va proposar anara  fer un tomb pel seu barri i em va ensenyar la plaça on juga, on viu etc,.

Mentre passejàvem vam seure en un banc i vam parlar durant una bona estona, jo vaig intentar explorar perquè no li agradava Tarragona i li vaig proposar d'anar-hi un dia amb un mapa i fer una creu a les zones que volgués anar i no hi aniríem. Li va semblar una bona idea. També vaig posar-li exemples de llocs bonics on no hi ha estat mai.

Abans de despedir-nos em va dir: "Te prometo que el dia siguiente vamos a Tarragona"

Em va fer la sensació que li sabia greu que jo hagués pensat una activitat i no l'haguéssim fet, em va fer molta gràcia que em prometé això.

Vaig estar molt a gust amb ells i ella em va dir que tenia ganes de fer coses i que espera amb ganes el dia que quedem. Vaig marchar amb una sensació agredolça, ja que sé que connectarem molt bé perquè tenim inquietuds comuns però per altra part amb por de que el pròxim dia rebutgi també la proposta d'una activitat.

CONEC A SAIDA, LA MEVA MENTORADA.

6/11/2014

Bones!

Em dic Jenni i sóc estudiant de 4t de Treball Social a la Universitat Rovira i Virgili. Com es pot llegir en l'entrada anterior, sóc voluntaria al Projecte Rossinyol, un projecte de Mentoria Social. Visc a Tarragona, on es desenvolupa el projecte amb nens i nenes de Bonavista (un barri de Tarragona a 10 minuts de la ciutat).

Després d'uns dies de formació del voluntariat va arribar el gran dia de conèixer al nen o nena amb el que passarem molts moments durant el desenvolupament del projecte.

Recordo que tots estàvem molt nerviosos per saber com serien els nostres mentorats. Quan vaig entrar a la classe on coneixeria la meva mentorada (ja que és una nena), vaig veure a molta gent, pares, mares, germans i germanes dels mentorats i pensava que d'entre ells estaria la meva mentorada, però no era així.

Vam seure a unes cadires i els mentorats van anar entrant a la classe. Cadascú tenia una foto de el seu mentor o mentora pel que ja sabien qui érem.

Recordo que la segona nena que va entrar em va mirar fixament una mica desconcertada ja que em va dir que no semblava jo a la foto. És una nena de 13 anys i es diu Saida. Al principi ella estava molt tímida i li costava parlar amb mi, només responia a les preguntes que jo li feia.

Després de fer una activitat per saber una mica els gustos comuns, vam berenar juntes, vaig conèixer a la seva germana i vam estar una estona parlant. Em va donar la sensació que Saida, la meva mentorada, era bastant oberta ja que em va explicar coses com que l'endemà tenia un examen.

Vaig marxar molt contenta ja que em va donar la sensació que no seria difícil comunicar-me amb ella i agafar confiança.

ELS ACOMPANYEM I APRENEM MÚTUAMENT.

QUÈ ÉS EL PROJECTE ROSSINYOL?

El curs escolar 2014-2015 es posa en marxa a primera edició del Projecte Rossinyol  (“Nightingale Projecte”), a Tarragona, mitjançant conveni de col·laboració amb l’URV des del Programa Aprenentatge Servei (APS), que facilita una proposta educativa que integra el servei a la comunitat amb l’aprenentatge de continguts, competències, habilitats o valors, a partir de la pràctica reflexiva.

L’aprenentatge Servei és una metodologia que permet avançar en un dels grans reptes de la Universitat: la vinculació de les seves tres missions (docència, recerca i l’anomenada tercera missió, que expressa la funció social de la Universitat).

 L’objectiu del projecte és ajudar la persona mentorada, perquè li sigui més fàcil el seu desenvolupament personal i/o professional, proporcionant-lessuport, consell, amistat, reforç i un exemple positiu. A més a més de promoureuna relació entre persones que voluntàriament s’ofereixen per proporcionar unrecolzament individual a una altra persona que es troba en una situació de dificultat o risc d’exclusió per  la manca de recursos econòmics i suports socials.

Font:http://projecterossinyoltarraco.wordpress.com/category/que-fem-rossinyol-a-tarragona/