ANEM A TARRAGONA!

25/11/2014

Fa una setmana que no veig a Saida i he tingut temps per pensar, penso que ella no va voler venir a Tarragona perquè sempre que hi ha anat ha estat només per anar al metge. També penso que potser no sentia comoditat amb mi encara com per marxar del seu barri.

La trobada de la setmana passada va fer que me n'adonés de la incapacitat que té (no arriba al 33%). Si no ho saps no diries mai que la té però el que passa és que li costa molt recordar les coses i aprendre'n de noves. També li costa situar-se en el temps, saber quant fa que va ser estiu per exemple. Per això cada setmana li recordo un parell de cops el dia, l'hora i el lloc on em quedat per la pròxima setmana. I sempre anem mirant l'hora. Ella mateixa em pregunta a quina hora agafem el bus o a quina tornem, posem números a les coses que farem, que farem primer, que farem segon etc.. i a ella li agrada tenir-ho tot organitzat.

Quan he arribat al cole i m'ha vist, m'ha dit que avui anirem a Tarragona, ens em trobat a la Natàlia i la Dúnia, una parella de mentora-mentorada del projecte, i hem proposat d'anar les quatre juntes a fer una visita a la universitat on estudiem jo i la Natàlia. Els hi ha agradat la idea i així ho hem fet.

Li he proposat a la Saida d'anar divendres a un taller de màgia que fan a Tarragona. Li ha fet molta il.lusió així que quan em amat a Tarragona primer em passat per l'espai Jove a preguntar com podem inscriuren's.

Després em anat a la universitat amb la Natàlia i la Dunia, els hi em ensenyat l'edifici i la biblioteca. El que més li crida l'atenció a la Saida és que els llibres de la universitat no tenen dibuixos i són molt aburrits.

Cada dia intento que Saida m'expliqui quants membres té la seva família ja que els dos dies que m'ha intentat explicar amb qui viu s'ha acabat liant i encara no em queda clar. Ella sempre em diu que són nou persones a casa i que el seu pare està mort però tampoc vull entrar massa en el tema per ara, perquè noto que arriba un punt on no es sent còmoda.

Tal com el primer dia que la vaig conèixer pensava que era molt oberta, he descobert que és al contrari. És una nena molt tancada, encara que parli, costa molt que et parli dels seus sentiments. Avui em parlat de l'últim cop que vam plorar i de les pel.lícules que ens agraden.

Quan em marxat de la Uni, em anat a buscar el bus amb la mala sort que ens em equivocat de direcció i hem donat una volta important. M'he sentit una mica malament per ella perquè em hagut d'esperar molta estona Peró sap esperar i té paciència. M'ha dit: "no passa nada" i això m'ha reconfortat. Hem arribat a Bonavista una mica més tard de lo previst i em quedat per divendres, per anar al Taller de màgia. Les dos tenim moltes ganes.